Ha vist la llum el Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran (Edicions Sidillà, 2023), que és el resultat d’una recerca de vint-i-cinc anys.
Què és un atles lingüístic?
Un atles lingüístic és una obra
que indica, mitjançant cartografia, les formes o solucions lingüístiques que
s’usen en un territori concret a través d’una xarxa de poblacions. Per tant,
permet de tenir una visió de les diferències lingüístiques que s’hi produeixen i,
en conseqüència, de la diversitat de la varietat o les varietats que s’hi
parlen. Totes aquestes dades acostumen a ser el resultat d’entrevistes –que
segueixen un qüestionari– a persones d’edat avançada, que representen l’estat
més genuí de la llengua en un indret específic en un moment concret. Segons
si cobreixen un territori més o menys ampli, detecten més o menys elements,
perquè la distància entre punts d’enquesta pot ser variable en cada cas, igual
que les dimensions del qüestionari. El primer atles lingüístic, considerat el
naixement de la geolingüística, és l’Atlas linguistique de la France de
Jules Gilliéron i Edmond Edmont (1902-1910).
Mapes i localitats
El PALVA ofereix tres-cents mapes
i té una xarxa de localitats de disset poblacions que cobreix de cap a cap tot el territori aranès (de
Bausen i Canejan a Bagergue i Tredòs), en concret tots els terçons o
unitats administratives multiseculars de la Vall d’Aran, cosa que vol dir que
cartografia més de cinc milers de respostes obtingudes sobre el terreny durant un període
d’un quart de segle. Sistematitza dades que anteriorment havien donat lloc a un
centenar llarg de publicacions de tot tipus del mateix autor, però sobretot
aborda moltes altres qüestions que fins avui només havien estat descrites de
manera parcial o incompleta.
Comentaris
La cartografia va acompanyada de comentaris
explicatius on s’expliquen en detall totes les variacions observades, així com
l’origen etimològic de les formes i solucions araneses o les correspondències
en altres modalitats occitanes, en català, en francès o fins i tot en altres
llengües romàniques.
Organització
La part cartogràfica –central en
l’atles– està formada per divuit seccions, la major part de les quals
reflecteixen famílies semàntiques, però l’obra també reserva capítols específics
a l’anàlisi de la fonètica i la morfosintaxi de l’aranès.
Índexs i bibliografia
L’atles inclou un extens
inventari de bibliografia on s’apleguen més de quatre-cents títols i diversos
índexs alfabètics de formes i sintagmes destinats a facilitar l’accés a la
informació recollida. Aquests índexs sumen més de cinc mil ocurrències, amb
termes i estructures utilitzats en occità, català, francès o qualsevol altra
llengua romànica, a més de llatí, grec, varietats preromanes o germàniques. Un
índex de noms propis de persona permet igualment, entre altres coses, de repassar
les contribucions d’altres investigadors al coneixement de l’occità de la Vall
d’Aran i descobrir-ne, en alguns casos, els punts forts i els punts febles.
A qui va adreçat?
L’atles pot ser útil per a
aquells que simplement tinguin interès a saber en què consisteixen les
particularitats de cada poble de la Vall d’Aran (i a descobrir formes o
solucions que fins ara ni tan sols constaven en obres sobre l’aranès), sinó
també per als especialistes, perquè suposa un tombant categòric en l’estudi i
el coneixement tant de l’occità parlat en l’actual Catalunya administrativa com
del conjunt del gascó, el dialecte sud-occidental de la llengua occitana.
Precedents
És el primer cop que un atles
s’encarrega de descriure l’aranès amb aquest grau de precisió. Prèviament només
hi havia hagut una temptativa en aquest sentit signada per Antoni Griera (1973),
un personatge controvertit l’atles del qual conté deu punts d’enquesta i no només
està ple d’inexactituds i de tota mena de dades fantasioses, sinó que oblida
zones i poblacions cabdals i estratègiques de la Vall d’Aran (cosa que, d’altra
banda, és coherent amb el que passa en el seu atles lingüístic català, els
dèficits del qual són ben coneguts en l’àmbit filològic). Les recerques de Joan
Coromines (que va dedicar la seua tesi doctoral a l’aranès), tot i ser d’una
altíssima qualitat filològica, aporten resultats desiguals segons el cas
abordat i un cert nombre de llacunes, prou sovint amb dades d’uns pocs pobles.
En darrera instància, l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne
dirigit pel tolosà Joan Séguy només incloïa una o, segons el volum, dues
localitats de la Vall d’Aran.
Què n’han dit fins ara?
El Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran ha estat descrit com un «obratge monumentau sus er occitan d’Aran» i una «òbra de referéncia inigualabla» pel diari digital Jornalet. Quotidian occitan d’informacions.
Per saber-ne més:
Per saber-ne més del PALVA (i
llegir-ne un fragment) o per demanar-ne un exemplar, cliqueu aquí.
Si necessiteu saber-ne més de l’autor, cliqueu aquí o aquí.
